El futur que recerquem se'm presentava més
llunyà sota la teulada, amb l'escenari sonor dels primers trons
tardorencs repicant sobre els colls elevats de la serra. Pregonament,
tractava de trobar-li una explicació lògica als lligams entre la
idealització marmòria del passat i la melangia pel no-res que
entelava les hores incertes de la migjornada. Mentrestant, alguns principis s'escolaven pels forats de la persiana. I tractant de combatre
totes aquelles recances fútils i altres penyores involuntàries em
preguntava:
- Que se'n farà, de tot açò que és
meu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada