La Bandera dels Moros Músics

 Una vesprada de festes del primer dia de trons de finals dels 90, entre l'interval de la guerrilla i l'ambaixada, mon pare em va conduir al xorro de la plaça amb el pretext d'anunciar-me una cosa important. Jo tindria poc més de deu anys, si és que els tindria i la veritat és que, per bé que estava intrigat, no li vaig donar massa rellevància a la qüestió. Des d'aquell privilegiat lloc de la plaça estant, vaig sentir que la nostra família, com a promesa, mostra d'agraïment i compromís regalaria una bandera a la comparsa. Un obsequi farcit de sentiment que enaltira encara més l'estendard representatiu de la nostra entitat. Certament, jo no ho vaig entendre de primeres perquè tampoc coneixia l'existència d'aquestes tradicions en l'esfera festera. Què en la que hi ha no en tenim prou?Cal dir que en aquell moment em sembla que hi havia dos banderes en actiu, a banda d'una altra antiga que, amb un color emmarronit s'ha estés a la sala de juntes de la directiva.

Amb la decisió presa, vam contactar amb Edu Sanchís per tal que es posara a treballar en la confecció de la nova bandera. Edu sempre ha estat una persona vinculada a la comparsa, i és un home d'un coneixement vastíssim així com una indubtable capacitat artística, per la qual cosa no hi havia cap dubte que la cosa eixiria endavant amb totals garanties. Els mesos van anar transcorrent i, cada vegada que pujàvem a Onil, véiem els avanços al quartet de ca la meua iaia. Els brodats anaven prenent forma i el conjunt de colors i ornaments utilitzats feien intuir que aquella seria, una vegada finalitzada, una bandera a l'altura de la categoria de la nostra comparsa.

Amb tot va arribar l'any 2002 i el moment de beneir-la. Atesa la proximitat de les Festes, el dia escollit per tal que la bandera veiera la llum fou el dia de la nostra Retreta. Una vesprada assolellada que va congregar al bell-mig del Carrer Saüc a nombrosos comparsistes, familiars i amics desitjosos de vore com havia quedat aquell nou símbol dels Moros Músics. Una obra d'art amb molt treball esmerçat, nombrosos detalls estètics, un asta daurada i la lira, signe perpetu de la comparsa, situada en un lloc destacat i visible.

Des d'allà, acompanyats pel CIMO ens vam dirigir a l'església a fi de donar acta de constitució i consagrar in aeterno al nou emblema de la comparsa. Recorde, no sense el rubor d'aquell que fuig de protagonisme, les nombroses paraules d'agraïment i enhorabona que ens van arribar i que van anar succeint-se al llarg d'aquella vesprada a l'església, al sopar de la comparsa i a la posterior retreta. En aquell moment de la volteta, em ve a la memòria el detall impagable de les capitanes d'aquell any que ens van deixar dur la bandera des del Portal, passant pel Carrer Major fins arribar a la Plaça.

Des d'aquell moment, la bandera ha lluït a totes les festes en règim de cooficialitat amb els altres estendards que s'utilitzen per a actes com la Volta, la Retreta, les Guerrilles o la Ballà de Banderes. Han sigut ja molts els capitans i capitanes que l'han portada, coincidint molts d'ells en que és molt elegant, bonica alhora que robusta. Però com diu el refrany, “càrrega agust no pesa”. I quan els membres de la nostra família la veiem, ens aborda un sentiment: és per a nosaltres tot un honor haver contribuït amb un pessic d'arena a engrandir encara més els 75 anys d'història de la nostra comparsa.