Les agulles, granítiques li barraven el pas fins perdre's a desenes de quilòmetres des d'on s'ubicava. El bosc de pedres carbòniques conformava un conjunt divers de formes, de comparacions forçades a base de la millor imaginació, de cavitats fosques i humides. Els nombrosos amagatalls, goles i camins coberts de pedra i vegetació conviden a abstraure's i enlairar-se pels terrenys de l'aventura, la fugida nocturna per dreceres inutilitzades i prohibides. Amunt i avall. No hi ha cap metre per al descans ni per a expansions diàfanes. Tot és clos amb la singularitat companyia d'una motxilla d'experiències i un bastó revellit que xafa primer els atzarosos passos que li esperen. Malgrat que no intuïa allò que s'esdevindria darrere d'aquells punxos de geologia mil·lenària que no s'acabaven, no contemplava una altra opció per a l'auto-realització i el descans.
Pensar en el paradís senzill, executar, insistir i persistir. Els penya-segats no són insalvables. Els llacs plaents però no constitueixen tampoc cap entelèquia llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada