...Ahir de vesprada, amb l´avorriment totalment present vaig triar l´opció d´escoltar música...Les cançons es reproduien a l´atzar, de tal forma que igual eixia una cançó del regueton eixe ( qui va ser el maleït que m´ho va passar pel msn?), així com danses populars, marxes mores, pasdobles, música clàssica, pop, Camilo Sesto i sobretot molta música en la nostra llengua, ja siga Raimon, Lluís Llach, Al Tall o altres grups més moderns com la Gossa Sorda i Obrint Pas entre altres...
Fou una cançó d´aquest darrer grup la que em va cridar l´atenció, encara que ja l ´havia sentida. Novembre. No vos ha passat mai que quan sentiu una cançó que vos agrada la torneu a posar infinitat de voltes seguides fins que vos la sabeu de memòria? A mi em va passar ahir...i aprofitant la casualitat que coincidia amb el mes que s´acaba dins d´una setmana em va semblar oportú escriure d´açò al blog i...oh! novetat que manifesta la modernització d´aquest blog: He posat un reproductor per a que la pugau sentir (cosa que molts no fareu)... Ho sé, últimament estic buït d´idees i he d´aprofitar qualsevol cosa que passa per a mantenir un blog mas que siga dignament. Fins i tot, algún amic em recrimina a bones maneres que no m´implique més en la política. Però la falta de gana, temps i l´agobio de la carrera arriba per moments a desbordar-me...A qui se li ocurrix posar un examen a les 10 del matí?
Molts coneixereu Obrint Pas, no vaig a descobrir-lo jo ara. És un grup amb una barreja d´estils, amb lletres diguem-ne polítiques (el dia que escolte una cançó pop en valencià a qualsevol pub o discoteca del País Valencià seré el més feliç del món). El grup més famós que canta en valencià, i que sempre que actua congrega multitut de persones. M´agrada moltíssim el paper que realitza el vent metall (trombó i trompeta) així com el so de la dolçaina (un crack el Gironés) que a banda de sentar-li al grup com oli a un cresol, li dóna eixe toc valencià i folk que m´encisa. La seua música al mateix temps provoca moltes voltes unes ganes increïbles de botar, cridar i com no espentar al personal, encara que aquesta cançó que he triat és de les més calmades...
El mes de novembre, i sense ànim de repetir-me en allò que vaig dir sobre la tardor, és un període bonic per a mi. A banda dels nombrosos esdeveniments, és quan sorgixen multitut de plans a curt termini, la sensació pròxima del nadal, la variabilitat de l´oratge, quan passeges i veus els arbres nuets i les fulles enlairant-se i amuntegant-se pel mig del carrer...
No vull allargar-me. M´agradaria també donar les gràcies perquè el meu blog s´haja inclòs en la nova pàgina de Blogs Valencianistes (enllaçada a la dreta). Una eina fonamental per al valencianisme sens dubte. Compartir espai amb persones com Enric Morera, Nomdedeu, Pere Fuset i altres companys de Valencianisme.com és tot un plaer. I Respecte a Valencianisme.com (portal també enllaçat a la dreta), felicitar-lo pel seu 7é aniversari, malgrat que no podré assistir a eixe sopar. Encara que no sóc una persona que participe molt al fòrum, no deixe de llegir tots els fils, que a banda de ser molt interessants trobe que m´han il.lustrat i ensenyat en moltes coses i sobretot a estimar més i millor el meu País. A tots els companys, el meu agraïment...
Salut gentola!
dilluns, 26 de novembre del 2007
diumenge, 18 de novembre del 2007
Festes patronals de Benidorm 2007...
...Feia dies que pretenia escriure sobre com van transcórrer les festes patronals de Benidorm, l´esdeveniment per excel.lència per als benidormers que durant eixos dies es transformen i gaudixen d´una manera sobrenatural. Amics músics i companys de penya m´ho han demanat. Tem haver creat moltes expectatives a les quals el contingut d´este post no puga respondre. He perdut una poqueta d´inspiració postfestes ja que ja han passat uns dies des que el castell de focs (molt bo per a mí per cert) va cloure eixos dies en que la privació, la vergonya i el saber estar queden relegats. Un altre motiu de tardança ha sigut el poc material fotogràfic que m´heu proporcionat per a adornar un poc el blog...últimament haureu comprovat que estic cuidant un poc l´estètica de la pàgina, però poca cosa. N´estic esperant encara...
No és nou saber que Benidorm ha crescut molt en nombre de població durant els últims. Tampoc ens pot estranyar que augments tant notables de població comporten al mateix temps que el grau d´arrelament a les tradicions, al sentiment com a poble, a unes festes populars i en definitiva a tot un fet cultural minve alarmantment. Comparant amb altres pobles, sempre he tingut aquesta sensació. No obstant no estic del tot encertat. Durant aquest curt període fester, he pogut comprovar que el "benidormisme" ix del cau en que pareix estar amagat i es manifesta davant tothom, recordant vells temps, bonics sentiments identitaris com a poble, germanor, fins i tot una certa valenciania sense complexos. Vaig sentir a algú dir fa temps encertadament, que a Benidorm en festes, hi ha certs moments en que pareix que es retrocedisca 50 anys en el temps, i que es torne a ser aquell poble mariner i familiar que fou abans.
Feia anys que no vivia aquestes festes directament, ja que la penya Tots contents, la dels pares, sols la xafava per a dinar i sopar. Fou enguany, durant els primers mesos quan després d´una suculenta oferta(XD), vaig estimar fitxar per la Penya Tot Previst amb molts dels membres de la qual m´unien llaços musicals a més d´amistosos. M´apetia tenir penya, m´apetia participar directament en els actes de la festa amb gent coneguda i compromesa, enyorava sentir-me fester en Benidorm. Ja era hora de deixar de ser un profitós i saquejador de penyes alienes. A més el fet de contribuir mínimament a que unes festes populars vagen avant donava també una mena de nova empenta al meu present i confessat valencianisme.
He d´agrair a la Penya Tot Previst, perquè ha aconseguit complir aquestes aspiracions i expectatives que havia dipositat en el retorn a la festa. Encara em sorprén a mi i a molta gent que una penya tant jove assolisca eixe grau de compromís i d´implicació en la festa. I és per estos motius a més d´il.lusió, treball, esforç, diversió, amistat, companyerisme que una penya nounata com la nostra esdevé al mateix temps una penya igual de veterana que les altres. Premis com el tercer de la gymkhana (manos arriba, esto es un atraco) així com el primer de l´engalanament de carrer i penya (ben merescut, ja que les meues mans van tenir una influència decisiva en el resultat final...XD, enhorabona a aquells que vos ho vau currar de deveres) corroboren el que he dit.
Però no tot són lloances... La moció de censura que vaig presentar contra Chente Presidente (a banda de bromes, un president carismàtic, totalment organitzat, previsor i fester alhora) està en peu. Ahir vaig publicar un dels punts més importants del programa com és el de suprimir tota classe de begudes i reminiscències que s´assemblen al gyntonic diurètic eixe que em poseu, i instaurar un nou sistema on sols les begudes valencianes, ja siga el café licor, la mistela, la cassalla (que no cazalla) o l´herberet de Mariola entre altres, tinguen cabuda.
Com sempre, la meua Unió Musical va complir amb els actes previstos amb la solemnitat que la caracteritza encara que amb algunes polèmiques incloses que no crec que siga l´hora de comentar. Què nerviosisme i il.lusió al mateix temps, el fet de solejar amb el fiscorn en la sarsuela anomenada "Agua, Azucarillos y aguardiente". Malgrat no ser una persona religiosa, m´encanta tocar en les processons. S´ha de sentir com de boniques són les marxes de processó, i en especial em va encantar una que es diu "Jerusalén".
Si haguera de destacar un acte entre tots els que vam gaudir, eixe seria el Rock Previst, un festival de Rock organitzat per la meua penya el dissabte de nit. Malgrat el imprevist que va suposar aquell esclafit tant fort en la corrent elèctrica que pensàvem que donaria fi al concert, al final es va poder celebrar, i que bé ho vam passar.
Així, voldria agrair en primer lloc a la meua penya que apostara tant fort per aquest esdeveniment. En segon lloc a tots els organitzadors que varen col.laborar amb nosaltres per a que tot aniguera bé. També agrair la presència de grans amics i gent coneguda de la Unió Musical, de la resta de penyes, amics íntims als quals vaig oblidar agrair amb el micro obert, i altres vinguts des de molts punts de la Marina, ja siga la Vila Joiosa, Altea, Orxeta, La Nucía, Polop, Finestrat, Callosa...fins i tot d´Onil!
També donar l´enhorabona a grups com la Cosecha del Olvido ( Dani i Sebas, felicitacions per l´estrena), a 9 Lunas, a Crash (on el nostre amic i company de penya Alfredo destaca pel ritme de la bateria) i sobretot a Skatimat per haver-me permés com heu comprovat en les fotos, tocar el llaüt amb ells en la cançó de Sant Antoni Ermità/ball dels dimonis.
Skatimat és un grup que barreja l´ska actual no deixant de banda els instruments i la música pròpia de la nostra terra. Compte ahí dins amb la presència de grandíssims amics i bellísimes persones compromeses amb el valencianisme. Així, he d´agrair-los personalment que siguen valents i respectuosos amb la nostra llengua, ja que de molts és ben sabut que la música, el teatre, el cinema i la cultura en general en valencià, no gaudix del suport i recolzament que caldria esperar per part d´institucions públiques, mitjans audiovisuals i la societat en general, que més que menysprear-ho fins i tot ignora que existix. Per això, hem de fer una crida a tota aquesta gent i un suport a tots aquests grups, per a que s´ajude a reviscolar, a dignificar i a situar eixe patrimoni cultural tant emotiu i important que tenim en el lloc que es mereix.
Donar l´enhorabona també a la Comissió de Festes per les festes organitzades així com a l´Associació de Penyes que crec que ho van fer de perles. Prova d´açò es el pernil que ens regalaren que a continuació voreu com va acabar.
Esperem les festes de l´any 2008 amb emoció...
Salut i festa!
P.D. Albert, la primera foto és la de la Penya Tot previst, malgrat que no estem ni la meitat dels components. Les tres següents són fotos del concert en que ix jo tocant el llaüt amb Skatimat. Per últim, la darrera foto sóc jo pegant-li mossos al que va quedar de pernil o cuixot que diuen en Alcoi. Salut!
No és nou saber que Benidorm ha crescut molt en nombre de població durant els últims. Tampoc ens pot estranyar que augments tant notables de població comporten al mateix temps que el grau d´arrelament a les tradicions, al sentiment com a poble, a unes festes populars i en definitiva a tot un fet cultural minve alarmantment. Comparant amb altres pobles, sempre he tingut aquesta sensació. No obstant no estic del tot encertat. Durant aquest curt període fester, he pogut comprovar que el "benidormisme" ix del cau en que pareix estar amagat i es manifesta davant tothom, recordant vells temps, bonics sentiments identitaris com a poble, germanor, fins i tot una certa valenciania sense complexos. Vaig sentir a algú dir fa temps encertadament, que a Benidorm en festes, hi ha certs moments en que pareix que es retrocedisca 50 anys en el temps, i que es torne a ser aquell poble mariner i familiar que fou abans.
Feia anys que no vivia aquestes festes directament, ja que la penya Tots contents, la dels pares, sols la xafava per a dinar i sopar. Fou enguany, durant els primers mesos quan després d´una suculenta oferta(XD), vaig estimar fitxar per la Penya Tot Previst amb molts dels membres de la qual m´unien llaços musicals a més d´amistosos. M´apetia tenir penya, m´apetia participar directament en els actes de la festa amb gent coneguda i compromesa, enyorava sentir-me fester en Benidorm. Ja era hora de deixar de ser un profitós i saquejador de penyes alienes. A més el fet de contribuir mínimament a que unes festes populars vagen avant donava també una mena de nova empenta al meu present i confessat valencianisme.He d´agrair a la Penya Tot Previst, perquè ha aconseguit complir aquestes aspiracions i expectatives que havia dipositat en el retorn a la festa. Encara em sorprén a mi i a molta gent que una penya tant jove assolisca eixe grau de compromís i d´implicació en la festa. I és per estos motius a més d´il.lusió, treball, esforç, diversió, amistat, companyerisme que una penya nounata com la nostra esdevé al mateix temps una penya igual de veterana que les altres. Premis com el tercer de la gymkhana (manos arriba, esto es un atraco) així com el primer de l´engalanament de carrer i penya (ben merescut, ja que les meues mans van tenir una influència decisiva en el resultat final...XD, enhorabona a aquells que vos ho vau currar de deveres) corroboren el que he dit.
Però no tot són lloances... La moció de censura que vaig presentar contra Chente Presidente (a banda de bromes, un president carismàtic, totalment organitzat, previsor i fester alhora) està en peu. Ahir vaig publicar un dels punts més importants del programa com és el de suprimir tota classe de begudes i reminiscències que s´assemblen al gyntonic diurètic eixe que em poseu, i instaurar un nou sistema on sols les begudes valencianes, ja siga el café licor, la mistela, la cassalla (que no cazalla) o l´herberet de Mariola entre altres, tinguen cabuda.
Com sempre, la meua Unió Musical va complir amb els actes previstos amb la solemnitat que la caracteritza encara que amb algunes polèmiques incloses que no crec que siga l´hora de comentar. Què nerviosisme i il.lusió al mateix temps, el fet de solejar amb el fiscorn en la sarsuela anomenada "Agua, Azucarillos y aguardiente". Malgrat no ser una persona religiosa, m´encanta tocar en les processons. S´ha de sentir com de boniques són les marxes de processó, i en especial em va encantar una que es diu "Jerusalén".
Si haguera de destacar un acte entre tots els que vam gaudir, eixe seria el Rock Previst, un festival de Rock organitzat per la meua penya el dissabte de nit. Malgrat el imprevist que va suposar aquell esclafit tant fort en la corrent elèctrica que pensàvem que donaria fi al concert, al final es va poder celebrar, i que bé ho vam passar.
Així, voldria agrair en primer lloc a la meua penya que apostara tant fort per aquest esdeveniment. En segon lloc a tots els organitzadors que varen col.laborar amb nosaltres per a que tot aniguera bé. També agrair la presència de grans amics i gent coneguda de la Unió Musical, de la resta de penyes, amics íntims als quals vaig oblidar agrair amb el micro obert, i altres vinguts des de molts punts de la Marina, ja siga la Vila Joiosa, Altea, Orxeta, La Nucía, Polop, Finestrat, Callosa...fins i tot d´Onil!
També donar l´enhorabona a grups com la Cosecha del Olvido ( Dani i Sebas, felicitacions per l´estrena), a 9 Lunas, a Crash (on el nostre amic i company de penya Alfredo destaca pel ritme de la bateria) i sobretot a Skatimat per haver-me permés com heu comprovat en les fotos, tocar el llaüt amb ells en la cançó de Sant Antoni Ermità/ball dels dimonis.
Skatimat és un grup que barreja l´ska actual no deixant de banda els instruments i la música pròpia de la nostra terra. Compte ahí dins amb la presència de grandíssims amics i bellísimes persones compromeses amb el valencianisme. Així, he d´agrair-los personalment que siguen valents i respectuosos amb la nostra llengua, ja que de molts és ben sabut que la música, el teatre, el cinema i la cultura en general en valencià, no gaudix del suport i recolzament que caldria esperar per part d´institucions públiques, mitjans audiovisuals i la societat en general, que més que menysprear-ho fins i tot ignora que existix. Per això, hem de fer una crida a tota aquesta gent i un suport a tots aquests grups, per a que s´ajude a reviscolar, a dignificar i a situar eixe patrimoni cultural tant emotiu i important que tenim en el lloc que es mereix.
Donar l´enhorabona també a la Comissió de Festes per les festes organitzades així com a l´Associació de Penyes que crec que ho van fer de perles. Prova d´açò es el pernil que ens regalaren que a continuació voreu com va acabar.
Esperem les festes de l´any 2008 amb emoció...
Salut i festa!
P.D. Albert, la primera foto és la de la Penya Tot previst, malgrat que no estem ni la meitat dels components. Les tres següents són fotos del concert en que ix jo tocant el llaüt amb Skatimat. Per últim, la darrera foto sóc jo pegant-li mossos al que va quedar de pernil o cuixot que diuen en Alcoi. Salut!
diumenge, 4 de novembre del 2007
Sobre la tardor i tots sants...
...Mentre ens endinsem en la tardor pel camí indefugible cap al hivern, anem notant eixes primeres gelors que ens ataquen, que comporten costipats que no desapareixen de mi fins l´estiu següent... Així estic, mocós, amb els ulls llagrimosos, amb una veu trencada i d´ultratumba i segur que amb la gola roja com un titot. Però, sincerament, estime la tardor. Tal volta siga perquè representa un sentiment de melàngia amb el qual puga sentir-me identificat. Són dies grisos, tristos, ventosos que m´atrauen. Em sent bé a la tardor. També és una època de molta activitat com a mi m´agrada...
Així, a banda dels nombrosos actes i preparatius per a les festes majors patronals de Benidorm amb la jove però ja consagrada Penya Tot Previst (pàgina web en l´apartat d´enllaços), apleguem a una data tant significativa i tant valenciana com és el dia de Tots Sants. No és la meua pretensió començar un debat sobre l´aparició en els últims anys d´eixa festa forana i per a mi un poc inútil com és la de Halloween. Tanmateix, no ho critique... si ho passeu bé i vos divertiu ja n´estic content. No obstant, pegueu-li una ulladeta al blog de la meua benvolguda amiga Sole (enllaç a la dreta) on d´una forma clara i senzilla explica el sentiment que tenim alguns al voltant d´aquesta nova festa.
Com tots els 1 de novembre, la nostra visita obligada és a Onil. Malgrat ser un dia trist, ja que recordem i visitem als que ja no estan entre nosaltres, m´agrada anar al cementeri en eixa data. A banda del record trist de recordar-te´n de la mort d´una persona, aquestes memòries es capgiren cap a un sentiment alegre i simpàtic quan recordem anècdotes gracioses, moments bonics viscuts, frases cèlebres, o fins i tot quan et trauen semblances amb alguns avantpassats. I és que al cementeri d´Onil en tinc molts. Així, mentre "peguem la volteta" que solem dir, em trobe amb molta gent coneguda que fa temps que no veig, amb la que establim una curta però agradable conversa.
Durant la visita al cementeri, vaig poder comprovar certes coses: com al dia de la Mare de Déu de la Salut, existeix una competició sobre moda i vestits. A vore qui va millor vestida? Tot açò comporta una actitut xafardejadora i maruja de totes les ties Maries. I com no, el mateix passa amb l´ornament dels panteons o làpides. Pareix que en lloc de retre-li un homenatge al mort, tot es tracte de vore qui ha posat el ramell més bonic, si les flors són naturals i no de plàstic, si "ai xica que poqueta cosa que li han posat enguany al pobre". Sincerament, no crec que posar més quantitat de diners en adornar les làpides siga sinònim d´un major record. Cadascú porta dins de si el record que té i ja està, per a mi eixe és el millor homenatge.
Un esdeveniment que no podem passar per alt durant la festivitat de Tots Sants, és la fira que té lloc a Cocentaina. Fira antiga (m´ampare en Déu!! des de 1346!!) i tradicional. Des de la ignorància i curiositat, sens dubte la Fira al carrer més important de tot el País Valencià. I com no, Agostí com a bon patriota (XD) no va faltar a la cita amb amics tant compromesos amb la cultura com Alfonso, tant servicials i encantadors com Sofia. M´encanta la Fira, admire Cocentaina. La juxtaposició Fira i Cocentaina es conjuga en una cosa digna de vore. Paradetes pels carrers estrets i irregulars, sinònim d´un passat musulmà, a més del meravellós Palau i la infinitat d´oficis tradicionals dels que podem gaudir, conferixen a aquesta Fira una espectacularitat i un sentiment de visitar anteriors èpoques. No obstant, és una Fira ampla en la que caben elements tant tradicionals com el menjar i la beguda , productes per al camp, eïnes, productes artesanals passant per un soc àrab fins a coses més modernes com cotxes i fins i tot l´oferta particular que em van fer per a que m´operara de la vista amb un làser... Senzillament un goig.
Vaig carregar poquet però amb qualitat...Un quilo de dàtils a més del conegut, anunciat i ofertat com arroooooooooop i tallaeeeeetes...i meeeeerda per les voreeeeetes (aquesta coletilla evidentment no és obra del venedor) . Una delícia per al paladar que estic gaudint estos dies de costipat...
Vos ho recomane totalment. L´any que ve jo repetiré...qui se´n ve?
Salutacions!
A Albert (valcat): La primera foto és un bosc a la tardor i el seu color. La segona, és un carrer estret de cocentaina ple de gent amb les seues paradetes. La tercera, és un carrer ple de camions. La Quarta, és un artesà treballant el ferro, com si fóra un fornal. I la cinquena i darrera és un perol amb el meravellós i valencià "arrop i tallaetes".
divendres, 26 d’octubre del 2007
La borreta
A
dinar! La
iaia no és una persona afecta a les solemnitats ni té la paciència
de dir-ho dues voltes. L'ordre, taxativa, és ben contundent i ens
avisa de la seua predisposició a començar la menjada, amb o sense
comensals. I fa bé. Des de l'advertència i per tal de seure alhora,
només comptem amb el lapse de temps en què escudella complits plats
de calent i trau el companatge del pastador. El ritual té lloc tots
els dies a la una. La dinàmica socioeconòmica també modula els
horaris de casa. Fa anys que la sirena de les fàbriques, estrident i
puntual, va establir l'hora d'eixida a les 13 hores, i des
d'aleshores moltes taules colivenques han preservat el costum de
dinar prompte. A Benidorm jo dine a les 14h ben passades, fins i tot
les 15h quan se'ns fa tard. Però els hàbits de la iaia són
inalterables: dinar a les 13h, berenar a les 17h i sopar a les 21h. I
qui no estiga, ja s'ho farà gelat.
Tinc una extremada devoció per la meua iaia a nivell sentimental, covada a base d'estima i cura d'anys. En el terreny culinari he de dir que el seu tracte amorós i pacient, la senzillesa tradicional i la justa mesura que aplica a tots els plats no tenen rival. Els sabors quotidians de la infantesa determinen els gustos i predileccions gastronòmiques futures. Els meus ideals platònic al voltant de l'arròs amb conill, l'arròs de peix, les llenties, les calaveres amb bufanda, els gaspatxos, l'olleta, el putxero, els caragols, les coquetes fregides, les coques d'oli, els mulladors o l'aigua civada, és aquell que gira en torn a les receptes de Maria la de Faraón, altrament Maria la Garranxa. I ho anuncie com un dels pocs dogmes que reconec en aquesta vida, ben adobats – cal dir-ho tot- pels records i moments de felicitat adjunts.
Hi
ha però, un plat que no he citat a la llista de bon sangonera. I
obviar-ho no respon a cap oblit casual sinó a l'especialitat que
m'obliga a fer-li un post individualitzat. Parle, altiu i sense
complexos, de la borreta, un dels guisats nacionals de les comarques
centrals valencianes. Efectivament, té un àmbit geogràfic
d'elaboració prou estés, raó per la qual la borreta és
heterogènia, diversa segons els pobles, gustos i persones.
Categòricament parlant, la de la iaia Maria és exquisida,
consistent i regeneradora. Un dels majors privilegis que el paladar
dels seus nets es pot permetre. La meua cosina Esther, artista i
afectiva, a
qui convoquem sempre que hi ha borreta per a dinar,
idolatra encara més aquest guisat fins
al punt de mullar amb quera eixa barreja de verdura tendra, creïlles
desfetes i molles sobtades de bacallar.
Un
espectacle ben lligat per hores de cocció i productes del mercat. El
combustible endogen i elemental que pot arribar a reviscolar un mort
després d'una nit de Mig Any o calfar un desvalgut durant els
habituals dies d'hivern cru que
alguns esperem i altres patixen a la Foia.
Una
llesca de pa, un got d'aigua -suplementàriament
un dit de vi negre contundent-
i bon profit.
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Educació per a la ciutadania en anglés...i l´anglés en valencià!
Després del controvertit anunci de que s´impartisca la nova assignatura "Educació per a la ciutadania" en anglés, per part del molt honorable president Camps, diverses han sigut les reaccions.
Com sabeu aquest blog vetla per mantenir vigents els valors valencianistes, tradicionals, de la terra i sobretot en defensa de la nostra llengua. Però tot açò no està renyit en què de volta en quan es puga barrejar amb una miqueta d´humor que de ben segur a tots ens fa falta. També he d´agrair al meu amic Pepe Cuevas (el nostre cabo d´esquadra) que m´haja proporcionat aquesta informació.
Doncs això, que els pareixeria a tots vostés que davant la decisió del govern valencià de donar l´educació per a la ciutadania en anglés, nosaltres ens plantàrem i exigírem que les hores lectives de llengua anglesa foren impartides en valencià? Per a tenir més arguments, seguit vos deixe una sèrie d´exemples que donen una orientació sobre la dinàmica de les classes. Allà va:
Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.
As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sèquia.
Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.
The fig of your mother!
La figa de ta mare!
That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.
Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!
The Mother who goes!
La mare que va!
And the father who comes back!
I el pare que torna!
take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.
It rains a little bit, but although it rains a little, it rains
enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.
Throws more a count´s hair...
Tira més un pel de figa...
Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.
What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.
Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!
And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?
Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!
I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!
Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?
Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!
The count of your aunt
La figa ta tia
I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!
The mother who has give birth!
La mare que t'ha parit!
Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!
Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.
The thing has testicles!
Té collons la cosa!
....Bo dir-vos que com diem a dret, açò no és una classificació numerus clausus, és a dir una llista tancada d´exemples, per tant tot aquell que vullga aportar alguna traducció per a que aquesta gent veja que anem seriosament, pot escriureu i ho afegiré...Afanyeu-vos!
Salut i llengua!
Com sabeu aquest blog vetla per mantenir vigents els valors valencianistes, tradicionals, de la terra i sobretot en defensa de la nostra llengua. Però tot açò no està renyit en què de volta en quan es puga barrejar amb una miqueta d´humor que de ben segur a tots ens fa falta. També he d´agrair al meu amic Pepe Cuevas (el nostre cabo d´esquadra) que m´haja proporcionat aquesta informació.
Doncs això, que els pareixeria a tots vostés que davant la decisió del govern valencià de donar l´educació per a la ciutadania en anglés, nosaltres ens plantàrem i exigírem que les hores lectives de llengua anglesa foren impartides en valencià? Per a tenir més arguments, seguit vos deixe una sèrie d´exemples que donen una orientació sobre la dinàmica de les classes. Allà va:
Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.
As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sèquia.
Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.
The fig of your mother!
La figa de ta mare!
That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.
Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!
The Mother who goes!
La mare que va!
And the father who comes back!
I el pare que torna!
take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.
It rains a little bit, but although it rains a little, it rains
enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.
Throws more a count´s hair...
Tira més un pel de figa...
Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.
What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.
Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!
And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?
Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!
I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!
Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?
Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!
The count of your aunt
La figa ta tia
I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!
The mother who has give birth!
La mare que t'ha parit!
Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!
Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.
The thing has testicles!
Té collons la cosa!
....Bo dir-vos que com diem a dret, açò no és una classificació numerus clausus, és a dir una llista tancada d´exemples, per tant tot aquell que vullga aportar alguna traducció per a que aquesta gent veja que anem seriosament, pot escriureu i ho afegiré...Afanyeu-vos!
Salut i llengua!
dimarts, 9 d’octubre del 2007
Feliç 9 d´ octubre
Valencians i valencianes, persones que veniu de fora i que també compartiu aquest sentiment tant bonic com és el de pertànyer a un poble com el nostre, vos desitge a tots que passeu un feliç 9 d´octubre, que sobretot per a mi representa més que una data en què no es fa faena, no s´estudia o es fa el gos, sinó que per a mi significa la diada nacional del nostre País Valencià. Dia per a mostrar i manifestar el nostre orgull per allò que sentim i desitgem: Un País Valencià lliure i sobirà!
Amb este post tant sols pretenc retre-li un petit homenatge a aquest importantíssim dia. Per a aquells que vos heu quedat desitjosos de més, vos recomane que entreu al blog http://lamatadejonc.blogspot.com del meu company Xavi Galbis, on en l´últim post expressa d´una forma senzilla però totalment encertada al meu parer quin és el sentiment del qual parle. Feu-li la visita
Ah! i sigueu un poc detallistes i compreu-li una "mocadorà" a la xicona!
Salut!
9 d´octubre. Visca el País Valencià!
diumenge, 7 d’octubre del 2007
9 d´octubre...Dia dels enamorats valencians...
...No perles, no. No vos sulfureu, continue sense estar enamorat...Per tant no podré celebrar en parella una festivitat tan especial per a tots els valencians com és el 9 d´octubre, que a banda de constituir la nostra diada nacional, representa també el dia de Sant Dionís (patró dels forners i dels pastissers) i el dia dels enamorats valencians (sí és que existeix l´amor...XD).
I aquesta data especial, es celebra mitjançant una tradició molt antiga, més vella que un bancal que diria jo, que de ben segur molts de vosaltres haureu escoltat o fins i tot gaudit: "La mocadorà", tradició que consisteix en què els hòmens que festegen, regalen a les seues respectives parelles una sèrie de dolços de massapà en forma d´hortalisses i fruïtes de l´horta, la piuleta i el tronador, tots ells embolicats per un mocador que també es regala i que s´ha de guardar tots els anys com a mostra d´un amor que malgrat el pas del temps, no minva.
Parlem un poc d´història. Segons s´ha dit, quan el Rei en Jaume I va entrar a València el dia 9 d´octubre de 1238, els musulmans que habitaven la ciutat van aprofitar per a ofrenar a Na Violant, esposa del Rei Jaume, les hortalisses i fruïtes típiques de l´horta de València, embolicades amb mocadors de seda.
D´altra banda, la commemoració del 9 d´octubre començà a celebrar-se allà pel 1331. Però sobretot aquesta festivitat va prendre un caire especial allà pel segle XV, en què es festejava l´entrada del Rei a la ciutat amb un acompanyament espectacular d´uns coets singulars anomenats "piulets i tronadors" que es llançaven des dels terrats de la ciutat (especialment des del Palau de la Generalitat). I és que la pòlvora i els valencians sempre hem tingut una relació ben especial.
No obstant, totes les historietes tenen la seua crisi. Així, el major botxí dels valencians, el botifler Felip V de Borbó, una volta conquerit el nostre País va abolir a més dels Furs, qualsevol costum o mostra
de valencianitat. I aquesta festivitat no va poder escapar de les prohibicions. Aleshores, per a burlar les mateixes, els pastissers van començar a el.laborar uns pastissets en forma d´aquells coets (la piula i el tronador) que ja no es podien fer sonar, i de fruïtes i verdures en record a aquell present del qual ja hem parlat.
També he trobat per internet que hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal. Si és que mira que som malpensats sempre!
Actualment, malgrat els intents globalitzadors del dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats per part dels "Talls anglesos" i similars per a forrar-se (Com no, cal recordar la mítica frase de que l´amor és un invent del Corte Inglés), cal dir que afortunadament aquesta tradició es manté molt viva i arrelada entre els valencians.
Així que, amics, vos propose una cosa. Per què no traslladeu eixe dia dels enamorats, eixe dia de sopars amb ciris rojos, eixe dia de colònies, arracades o d´ossets de peluix amb corets al 9 d´Octubre i per a fer-ho més especial si cap, ho acompanyeu amb la tradicional "mocadorà"? Sens dubte si jo fóra el destinatari n´estaria ben content i orgullós... Malauradament no tinc eixa sort i oportunitat que gaudiu alguns de vosaltres... Aprofiteu!
Salut, amor i dolços!
I aquesta data especial, es celebra mitjançant una tradició molt antiga, més vella que un bancal que diria jo, que de ben segur molts de vosaltres haureu escoltat o fins i tot gaudit: "La mocadorà", tradició que consisteix en què els hòmens que festegen, regalen a les seues respectives parelles una sèrie de dolços de massapà en forma d´hortalisses i fruïtes de l´horta, la piuleta i el tronador, tots ells embolicats per un mocador que també es regala i que s´ha de guardar tots els anys com a mostra d´un amor que malgrat el pas del temps, no minva.
Parlem un poc d´història. Segons s´ha dit, quan el Rei en Jaume I va entrar a València el dia 9 d´octubre de 1238, els musulmans que habitaven la ciutat van aprofitar per a ofrenar a Na Violant, esposa del Rei Jaume, les hortalisses i fruïtes típiques de l´horta de València, embolicades amb mocadors de seda.D´altra banda, la commemoració del 9 d´octubre començà a celebrar-se allà pel 1331. Però sobretot aquesta festivitat va prendre un caire especial allà pel segle XV, en què es festejava l´entrada del Rei a la ciutat amb un acompanyament espectacular d´uns coets singulars anomenats "piulets i tronadors" que es llançaven des dels terrats de la ciutat (especialment des del Palau de la Generalitat). I és que la pòlvora i els valencians sempre hem tingut una relació ben especial.
No obstant, totes les historietes tenen la seua crisi. Així, el major botxí dels valencians, el botifler Felip V de Borbó, una volta conquerit el nostre País va abolir a més dels Furs, qualsevol costum o mostra
de valencianitat. I aquesta festivitat no va poder escapar de les prohibicions. Aleshores, per a burlar les mateixes, els pastissers van començar a el.laborar uns pastissets en forma d´aquells coets (la piula i el tronador) que ja no es podien fer sonar, i de fruïtes i verdures en record a aquell present del qual ja hem parlat.També he trobat per internet que hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal. Si és que mira que som malpensats sempre!
Actualment, malgrat els intents globalitzadors del dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats per part dels "Talls anglesos" i similars per a forrar-se (Com no, cal recordar la mítica frase de que l´amor és un invent del Corte Inglés), cal dir que afortunadament aquesta tradició es manté molt viva i arrelada entre els valencians.
Així que, amics, vos propose una cosa. Per què no traslladeu eixe dia dels enamorats, eixe dia de sopars amb ciris rojos, eixe dia de colònies, arracades o d´ossets de peluix amb corets al 9 d´Octubre i per a fer-ho més especial si cap, ho acompanyeu amb la tradicional "mocadorà"? Sens dubte si jo fóra el destinatari n´estaria ben content i orgullós... Malauradament no tinc eixa sort i oportunitat que gaudiu alguns de vosaltres... Aprofiteu!
Salut, amor i dolços!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)